http://www.uoc.edu/artnodes/ Revista d'Art, Ciència i Tecnologia UOC ca-ES Tots els continguts d'Artnodes estan subjectes a la llicència 2.5 de Creative Commons UOC UOC Ja ha passat més d’un any des que vàrem redissenyar la revista Artnodes. Des de llavors hem promogut la seva indexació en bases de dades i directoris internacionals de revistes acadèmiques que contribuïssin a fer difusió dels articles publicats a la nostra revista. Hem continuat millorant la qualitat de la nostra publicació, enfortint tot el procés i la qualitat de revisió, incorporant nous membres al consell editorial, així com ampliant les funcions del consell de redacció. Paral•lelament hem transformat l’espai de publicació d’informació en un blog que permet anar publicant de forma àgil tot un seguit d’informacions i articles d’opinió o ressenyes relacionats amb esdeveniments d’art, ciència i tecnologia a escala internacional. http://www.uoc.edu/artnodes/7/cat/editorial.html Pau Alsina Aquest número és dedicat a explorar les relacions entre art, videojocs i cultura i es centra en la noció de jugabilitat com a eix vertebrador del monogràfic. En l'estudi del joc com a fenomen cultural trobem importants fites, com el llibre Homo Ludens, que John Huizinga va escriure l'any 1938, o el llibre Els jocs i els homes, escrit el 1958 per Roger Caillois, els quals estableixen una clara connexió entre joc i cultura, on els jocs no sols formen part de la cultura, sinó que també són constitutius de la cultura. http://www.uoc.edu/artnodes/7/dt/cat/jugabilidad.html Pau Alsina L'estudi de l'estètica dels jocs és una pràctica recent que abasta menys de dues dècades. A diferència de les teories de jocs en matemàtiques o ciències socials, que són molt més antigues, els jocs es van convertir en objecte d'estudi per a les humanitats només quan els videojocs i jocs d'ordinador es van tornar populars. Aquesta falta d'interès continuada pot semblar estranya, però només si considerem que els jocs tradicionals i els jocs d'ordinador són intrínsecament similars, la qual cosa no és així. Podem intentar explicar aquesta manca assenyalant que les elits estètiques i teòriques que conreen l'anàlisi d'objectes artístics dels mitjans (literatura, arts visuals, teatre, música) solen considerar els jocs com una cosa trivial i popular. Però això no explica el fet que els estudis estètics sobre jocs siguin possibles en l'actualitat, i fins i tot en alguns entorns acadèmics, s'estimulin i rebin suport amb beques. Què ha passat per provocar aquest canvi? http://www.uoc.edu/artnodes/7/dt/cat/aarseth.html Espen Aarseth Has tingut mai la sensació que jugues a un joc vast i inútil del qual no en saps l'objectiu, i ni tan sols en recordes les normes? Has sentit mai el fort desig de deixar-ho córrer, de renunciar, d'abandonar-lo i acabar descobrint que no hi ha col·legiat, no hi ha àrbitre, no hi ha cap regulador a qui puguis comunicar la teva capitulació? Has sentit mai aquell vague terror que, encara que no tinguis cap altra opció que jugar al joc, no pots guanyar, ni tan sols en pots saber el resultat o qui el controla? Has sospitat mai que ni tan sols saps qui és el teu veritable adversari? T'has desesperat mai davant del fet evident que els daus són trucats, les cartes marcades, el joc està manegat i que hi ha trampa? Benvingut a l'espai de joc. Tu ets el jugador, tant si t'agrada com si no, ara que tots vivim en un espai de joc que és pertot arreu i no és enlloc. Pots anar on vulguis de l'espai de joc, però no en pots sortir mai. No és estrany que els jocs digitals siguin la forma cultural incipient d'aquest temps. El temps mateix s'ha convertit en una sèrie de jocs cada cop menys perfectes. Una nova persona històrica sotja la terra: el jugador. I som nosaltres, tant si ens agrada com si no. http://www.uoc.edu/artnodes/7/dt/cat/wark.html McKenzie Wark Aquest assaig proposa una nova hermenèutica per a comprendre els trets formals dels videojocs atesa la naturalesa basada en l'acció del mitjà i la interacció dels espais diegètic i no diegètic. Aquest marc interpretatiu té quatre parts: actes diegètics de l'operador com el moviment i l'expressió dins del món del joc; actes no diegètics de l'operador com el joc codificat i basat en esquemes que es dóna en el que l'autor anomena "espais de configuració" (per exemple, menús de visualització o de configuració inicial); actes diegètics de la màquina com el comportament de PNJ (personatges no jugadors) i els entorns immersius, ambientals, i actes no diegètics de la màquina com errades i altres efectes tècnics. http://www.uoc.edu/artnodes/7/dt/cat/galloway.html Alex R. Galloway Aquest article és una contribució a la situació cultural i històrica del joc electrònic. La seva premissa bàsica és, almenys aparentment, senzilla: els jocs electrònics no van aparèixer del no-res; tenen uns antecedents culturals que s'han d'excavar. La literatura existent sobre la història dels videojocs ha fet poca cosa per a aconseguir aquest objectiu. En realitat, la història sovint s'explica d'una manera especialment uniforme, construïda entorn de les mateixes fites, avenços i pares creadors (i no diuen res de les mares!). En aquest article excavaré algunes qüestions culturals i històriques rellevants per a una avaluació crítica de l'aparició del joc com a mitjà interactiu. Posaré un èmfasi especial en els antecedents dels joc electrònics com a manifestació de la relació entre ésser humà i màquina. Tot i que sóc plenament conscient de la complexitat dels jocs electrònics com a híbrid cultural, he decidit no tractar alguns dels seus «ingredients» històrics com les raons de les maneres anteriors de jugar ni les tradicions orals i literàries de la narració d'històries. En la secció final reflectiré la importància d'aquestes troballes "arqueològiques dels mitjans" per a la cultura mediàtica contemporània i el joc electrònic en particular, assenyalant els vincles connectors de l'estructura de la cultura del segle xx. http://www.uoc.edu/artnodes/7/dt/cat/huhtamo.html Erkki Huhtamo Aquest article descriu diverses obres d'art digital que empren el dolor com una forma d'interacció en el context d'un joc per a dos jugadors: PainStation (2001-2003) i LegShocker (2002), de Tilman Reiff i Volker Morawe, Tekken Torture (2001), de C-Level, i Taser Tag (2005), de Randy Sarafan. Aquí, per mitjà de la presentació d'aquestes obres i l'anàlisi de la naturalesa dels jocs i el dolor, es vol oferir una introducció a les implicacions de la incorporació d'un estímul físic extrem en un context lúdic i proporcionar uns indicadors de les motivacions que menen els jugadors a percebre una experiència dolorosa com una cosa divertida i fins i tot addictiva. http://www.uoc.edu/artnodes/7/dt/cat/waelder.html Pau Waelder Aquest article estudia com el grafit convergeix amb les pràctiques culturals de la societat de la informació. Les firmes illegibles, complexes, les tipografies dissenyades, conegudes pels artistes del grafit com tags, són codis visuals globals. Els artistes del grafit han incorporat maneres de produir i operacions pròpies de l'imaginari d'internet. A més, van creant objectes culturals que responen als principis dels objectes dels nous mitjans segons els defineix Lev Manovich. Treballant les nocions del que és agònic i desenvolupant el concepte digitalia, l'assaig analitza com es representen les pràctiques en xarxa i fora de xarxa. Els estergits, murals i la majoria de les formes artístiques del grafit presenten una possibilitat per a entendre l'estètica de la cultura de la informació meticulosament desenvolupada per Manovich. El grafit coincideix amb els nous mitjans digitals i s'hi inclou d'una manera inconscient i agònica. El grafit organitza l'espai i converteix la informació i l'estructura de la paret en una experiència per al transeünt-internauta. http://www.uoc.edu/artnodes/7/dt/cat/quintero.html Noelia Quintero Ara comencem una nova etapa de la revista acadèmica d'Artnodes, l'Artnodes Journal, amb un nou format, nou disseny, noves prestacions que permeten de millorar considerablement la revista i avançar en la seva contribució a l'estudi de l'art digital i la resta d'interseccions entre art, ciència i tecnologia. http://www.uoc.edu/artnodes/6/cat/editorial.html Pau Alsina "Organicitats" fa referència al paper del que és orgànic, dels organismes vius, en el context de les pràctiques artístiques que, mitjançant la despossessió de la funció pragmàtica de les ciències de la vida i la seva recontextualització en la seva forma estètica, caminen en les fronteres entre naturalesa i art. http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/organicidades.html Pau Alsina La quantitat de biomassa de cèl·lules i teixits vius dissociats és de milers de tones. Aquests fragments no encaixen en les classificacions biològiques o culturals actuals. http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/catts_zurr.html Oron Catts i Ionat Zurr El cos ha irromput de ple en el camp de les ciències socials. Els sabers anatòmics es poden construir més enllà de la mirada biomèdica. http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/planella.html Jordi Planella Aquest assaig tracta de la relació entre animalitat i biotecnologia, i se centra tant en qüestions contemporànies, com ara la "biodefensa", com en qüestions històriques, com ara el bestiari medieval. http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/thacker.html Eugene Thacker L'article proposa una revisió dels paradigmes de poder implícit i biopoder en el tardocapitalisme, i del paper que exerceix en els nous dispositius biopolítics la formalització del cos i la comunicació no verbal. http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/val.html Jaime del Val Un paradigmàtic canvi de perspectiva caracteritza el nostre horitzó. Davant d'un cos que cada dia s'estén més en l'espai, a través del radi d'acció dels seus sensors i telecomandaments, l'arquitectura experimenta la seva pròpia manera d'esdevenir corpòria, sensible, reactiva, interconnexa. http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/palumbo.html Maria Luisa Palumbo Aquest article analitza les obres d'alguns artistes digitals que utilitzen els recursos propis del mitjà digital com a missatge central. http://www.uoc.edu/artnodes/6/dt/cat/puig.html Eloi Puig