Inicia una tramesa Dóna't d'alta com a revisor

Llegir: La idiosincràsia com a estratègia a l’era de la violència epistèmica

Baixar

A- A+
Alt. Display

Node

La idiosincràsia com a estratègia a l’era de la violència epistèmica

Author:

Natasha Lushetich

LaSalle College of the Arts (Singapur), SG
About Natasha

Natasha Lushetich es artista y teórica. Ha sido beneficiaria de numerosas becas artísticas, como la Fulbright, NYU, NYC; Steim, Amsterdam; Norderzon, Groningen y ArtsLink, NYC/Cleveland. Actualmente trabaja como Catedrática de Prácticas Interdisciplinares y Estudios Visuales en el LaSalle College of the Arts (Singapur), tras haber ocupado el mismo cargo en la Universidad de Exeter (Reino Unido). Las investigaciones de Natasha se centran principalmente en los medios mixtos, la estética como ética y la biopolítica y la performatividad. Es autora de dos libros: Fluxus: The Practice of Non-Duality (Rodopi 2014) y Interdisciplinary Performance Reformatting Reality (Palgrave 2016). También es coeditora de On Game. Sus últimos artículos se han publicado en las revistas Environment, Space, Place; Performance Research; The Journal of

Somaesthetics; Total Art Journal; and TDR, entre otras, así como en una serie de recopilaciones.

X close

Resum

Un dels primers principis del capitalisme és, innegablement, la instrumentalització; la subordinació d’una cosa a una altra amb l’objectiu especulatiu de produir “valor” futur independentment de com de dubtós i fins i tot perjudicial pugui ser aquest “valor”.

A l’economia del coneixement, que produeix valor a partir de la innovació accelerada (també interpretable com la sobreproducció del mínimament diferent), el valor s’extreu principalment de dues maneres: a través de la retòrica inadequada de l’excel·lència i a través de la quantificació netocràtica. Ambdós processos estan a més a més agreujats per la naturalesa additiva dels mitjans digitals (Han); la irracionalitat de la racionalitat (Ritzer); i pel dèficit d’atenció.

Malgrat el fet que el coneixement en general, i el coneixement artístic en particular, és heterogeni així com també, essencialment, indecidible, en aquest assaig advoco per una marca específica de la producció del coneixement: idiosincràtica i, en cas necessari, incomprensible. No com una feble estratègia de resistència del “jo millor no” (per prendre-la prestada del sobreexplotat mig mort antiheroi Bartleby de Herman Melville), sinó com un antídot al reduccionisme, a l’al·luvió d’informació i les seves creixents conseqüències  neurològiques, tal com la Síndrome de Fatiga Informativa.

How to Cite: Lushetich, N., (2017). La idiosincràsia com a estratègia a l’era de la violència epistèmica. Artnodes. (20). DOI: http://doi.org/10.7238/artnodes.v0i20.3149
Publicat a 15 Dec 2017.
Revisat

Baixades

  • PDF (EN)

  • EPUB (EN)

    comments powered by Disqus